Hi predominen materials
eruptius i formes volcàniques. El relleu esta determinat per la gran
quantitat de volcans que hi ha en aquesta zona i per tant, quasibé totes les
illes estan constituides per una cadena muntanyosa. Degut als volcans, Japó és
una illa on quasibé no hi ha relleu pla,
es a dir, és molt irreular, i això provoca que les poques zones on el terreny
és pla, siguin explotades.
Les roques que es poden trobar amb més freqüència són
les sedimentàries.
(roques sedimentparies: cercle groc)
La gran quantitat de les falles recorren la
superfície originant sismes de regular intensitat.
La Fossa Magna
divideix Japó en dos sectors que es diferencien entre si pels materials que
contenen i les formes de relleu. La part Sud-Oest de la Fossa Magna
consta de formacions volcàniques i el relleu determinat per les falles a la part
interna i formes provocades pels plegaments a la part externa.
La part
Nord-Oest de la Fossa Magna consta de formacions volcàniques a la part
interna que és més recent i de materials cristalins erosionats a la part
externa que és la més antiga.
La muntanya més alta és el volcà Fujiyama de 3.776 m
d'altura.
L'activitat sísmica de l'arxipèlag és Ultrapliniana
que vol dir que és colossal i provoca grans danys (6-8 IEV).
No hay comentarios:
Publicar un comentario